
L’acupuntura, tal com la coneixem avui, té les seves arrels a l’antiga Xina. No obstant això, pràctiques similars han existit en altres cultures arreu del món, des de les muntanyes dels Andes fins a l’Àfrica, passant per Europa i Àsia. Aquestes tècniques comparteixen un principi comú: l’estimulació de punts específics del cos per millorar la salut i equilibrar l’energia vital.
En aquest article, explorem les evidències arqueològiques i històriques que revelen com diferents civilitzacions han utilitzat l’acupuntura per alleujar el dolor, promoure el benestar i tractar diverses malalties, fent d’aquesta pràctica una forma de medicina universal.
Els secrets dels Andes i l’Amazònia
A Sud-amèrica, les cultures precolombines van desenvolupar tècniques de curació que implicaven la manipulació del cos per alleujar el dolor i millorar la salut. Els inques, per exemple, utilitzaven instruments de pedra i ossos per a pràctiques terapèutiques. Tot i que no s’han trobat agulles específiques, s’han descobert eines que podrien haver estat utilitzades per a punxar la pell o aplicar pressió en punts específics.
A l’Amazònia, moltes tribus indígenes també utilitzen tècniques de curació que impliquen l’estimulació de punts específics del cos, de vegades combinades amb plantes medicinals o toxines animals com el Kambo. Aquestes pràctiques, encara que no són idèntiques a l’acupuntura xinesa, comparteixen el principi d’estimular punts específics per drenar toxines i potenciar una desintoxicació del cos per tal de millorar el benestar del pacient. Algunes d’aquestes tècniques han estat documentades per etnobotànics i investigadors en medicina tradicional, ressaltant la seva eficàcia en diverses afeccions.
Els maies i els asteques
Tant maies com asteques van desenvolupar tècniques de punció utilitzant espines de cactus com el maguey. Aquestes espines contenen una toxina que adorm la zona on s’apliquen i s’utilitzaven per alleujar el dolor, i fins i tot per realitzar amputacions i operacions. Els registres històrics també mostren que els xamans maies utilitzaven l’acupressió i la punció com a eines de sanació espiritual i física, relacionant-les amb els ritus religiosos i la medicina holística.
Instruments similars a agulles també han estat trobats en jaciments arqueològics a Mèxic i Guatemala, suggerint l’ús de tècniques de punció per a fins terapèutics, encara que això no es pot corroborar per falta d’informació. La transmissió oral d’aquests coneixements dificulta la seva reconstrucció exacta, però les restes arqueològiques i els estudis etnogràfics indiquen un ús estructurat d’aquestes tècniques.
Els maies també van desenvolupar un sistema de punts de pressió que es creu que estava relacionat amb el flux d’energia al cos. Aquests coneixements es transmetien oralment i formaven part de la medicina tradicional maia, fet que dificulta desxifrar si l’origen específic d’aquesta tècnica va ser influenciat per cultures externes o si es va desenvolupar localment. Això reforça la hipòtesi que moltes civilitzacions podrien haver desenvolupat independentment sistemes similars a l’acupuntura.
El sistema de marmes en l’Ayurveda
A l’Índia, el sistema de marmes (punts vitals) té similituds amb els punts d’acupuntura. Aquests punts es consideren punts d’energia vital al cos, i fins i tot la seva localització anatòmica coincideix amb punts específics d’acupuntura amb accions similars. Els textos vèdics mencionen l’ús dels marmes en la medicina ayurvèdica des de fa milers d’anys, utilitzant-los per restaurar l’equilibri del cos i prevenir malalties.
Aquestes pràctiques es van desenvolupar de manera independent de l’acupuntura xinesa, però els textos clàssics expliquen que l’Ayurveda va ser introduïda pels Brahmes. Alguns historiadors especulen que aquests podrien haver estat exploradors vikings que van portar aquest sistema de punts i altres tècniques de curació amb ells. No obstant això, aquesta teoria encara és debatuda, ja que els estudis arqueològics mostren que l’Ayurveda té arrels profundes en la tradició índia.
Ötzi, l’home de gel
L’home de gel, una mòmia de 5.300 anys d’antiguitat trobada als Dolomites el setembre de 1991, és una de les evidències més antigues de pràctiques similars a l’acupuntura a Europa.
El cos d’Ötzi va quedar preservat per les primeres nevades de l’era glacial i es pot observar que té tatuatges que coincideixen amb punts d’acupuntura. Aquests tatuatges es troben en zones del cos com les articulacions i la columna vertebral, suggerint un ús per alleujar el dolor, així com a les cames, possiblement relacionats amb processos digestius. L’anàlisi d’Ötzi va revelar que patia d’artrosi als genolls, una fusió de les lumbars i paràsits intestinals, la qual cosa reforça la hipòtesi que aquests tatuatges podrien haver estat aplicats amb una funció terapèutica. L’ús d’aquests punts suggereix que aquesta tècnica era coneguda i aplicada molt abans del desenvolupament de la medicina escrita.
Grècia i Roma antigues: tècniques de punció
Encara que no hi ha proves directes de l’acupuntura a l’antiga Grècia i Roma, aquestes cultures utilitzaven tècniques de punció per a fins terapèutics. Els grecs utilitzaven instruments punxants per realitzar sagnies que alleujaven migranyes i milloraven la circulació sanguínia.
Aquestes pràctiques es van transmetre a través dels textos mèdics, i el sistema d’humors descrit per Hipòcrates (460-370 aC) i posteriorment ampliat per Galè (129-216 dC) presenta similituds amb la teoria dels cinc elements descrita en els clàssics de medicina tradicional xinesa. Això podria indicar una influència mútua entre les cultures orientals i occidentals en el desenvolupament de la medicina antiga.
Conclusió
Des dels Andes fins a Àsia, passant per Europa, les pràctiques ancestrals de punció ens recorden la potència d’aquesta tècnica per millorar la salut. L’acupuntura és part d’un llegat global de coneixement mèdic que ha evolucionat de manera independent en diferents cultures i ha passat de generació en generació. Mantenir-la viva i integrar-la en la medicina contemporània és fonamental per aprofitar tot el seu potencial terapèutic i continuar aprofundint en els seus beneficis per a la salut humana.

Deixa un comentari